La reforma condemna els DDA, una eina que permet als importadors no haver de suportar l’IVA. Penalitza sobretot les pimes.

Una recent modificació del reglament de l’IVA, aprovada el novembre passat i que entrarà en vigor el gener del 2016, penalitza la pime importadora en relació amb la gran empresa i liquida gairebé els anomenats dipòsits diferents del duaner (DDA pels professionals), un particular instrument d’optimització fiscal que aporta avantatges competitius a les empreses d’aquí respecte de les d’altres països.

Els experts titllen la modificació de dany autoinfligit perquè ni ho ha instat Brussel∙les
El nou escenari fiscal facilita les operacions dels grans importadors

Tot i la transcendència del canvi, que ja havia estat avisat a l’esborrany que el govern estatal va fer públic el juny del 2014, la resposta del sector ha estat gairebé nul·la, fet que experts en comerç internacional consultats atribueixen a la falta va unir en aquest teixit econòmic ia una històrica aversió a la transparència, que dificulta el flux d’informació i la comunicació entre els diferents agents. El cert és que setmanes després de l’aprovació de la reforma encara hi ha moltes empreses i també grans institucions afectades que tot just es comencen a enterar del nou escenari. I això que són canvis que alterin substancialment les regles del joc.

Per valorar la importància de la modificació cal tenir unes nocions bàsiques de com funciona aquesta part del comerç internacional . Quan una empresa instal·lada a la Unió Europea importa productes de fora dels països que la conformen ha d’assumir el pagament dels aranzels que Brussel·les determina per cada tipus d’article. A més se’ls aplica els impostos de cada país, especialment l’IVA a la importació. Cal pensar que en una operació estàndard de compra a l’exterior, una empresa que rep un contenedor pel port ha de pagar el fabricant de la mercaderia, l’estibador, el propietari del magatzem, els aduaners, els transportistes i un llarg etcètera. Per evitar que a aquest reguitzell de compromisos de pagament s’hi afegiu el d’haver de suportar l’IVA es crearan uns espais d’emmagatzematge vinculats al servei de duans de l’Agència Tributària de manera que es pugui diferir aquest pagament a la sortida del recinte. Inicialment aquests dipòsits estaven pensats per a empreses que havien de fer alguna manipulació abans de la seva venda, que feien canvis de titularitat o per anar fraccionant el pagament a mesura que sortia la mercaderia. De dipòsits aduaners n’hi ha de privats, associats a grans importadors, i de públics, declarats sobretot per transitaris i al servei de qualsevol empresa interessada. A Catalunya hi ha més de dos-cents dipòsits aduaners, la majoria a les demarcacions de Barcelona i de Tarragona i propers als ports. El seu control correspon als dos únics treballadors del servei de duans que hi ha a Catalunya per a aquesta tasca. De dipòsits aduaners, lògicament, n’hi ha a tot Europa.

Ara bé, el 1992 es creuen els anomenats dipòsits diferents del duaner (DDA), a partir d’una modificació d’antics dipòsits per al tabac i l’alcohol que tenen impostos especials. Els DDA tenen la avantatge que no cal suportar l’IVA ni quan la mercaderia surt del recinte. D’aquesta manera l’importador pot arribar a posar el producte a les seves prestatgeries, vendre’l i pagar l’IVA amb posterioritat. Segurament la intenció del legislador no era aquesta, però gairebé tothom ha fet servir els DDA com una eina fiscal per no haver de suportar l’IVA i evitar un pes per a les tresoreries. I si al principi només eren les grans empreses, ara són totes. “La crisi i les dificultats financeres han generalitzat el seu ús sobretot entre les pimes”, explica Manel Anguren, de Guiex , una consultora de comerç internacional.

Els canvis

Una de les modificacions introduïdes a la llei restringeix d’una manera radical el seu ús a un grup molt concret de productes, entre els quals hi ha el sucre, el cautxú o les olives. Són bàsicament productes sense elaborar i no industrials, i tot i que segurament no és una elecció arbitrària, ningú no sap explicar per què aquests i no altres. “És una restricció gegant, qui tingui un dipòsit i viva d’aquesta activitat ja es pot buscar una altra feina”, diu Anguren.

La segona modificació suposa una nova restricció que afecta el perfil de les empreses que poden suspendre el pagament de lIVA, que a partir de l1 de gener només seran aquelles inscrites al Redeme (Registre de Devolució Mensual de lIVA). Cal recordar que només les empreses amb una facturació superior als seis milions estan obligades a formar part d’aquest règim. És veritat que les pimes poden sol·licitar la inscripció al Redeme, però les exigencies comptables que comporta i el major zel d’Hisenda cap a aquest col·lectiu no animin a fer aquest pas. Per si això no fos suficient, la inscripció només és possible en alguns períodes i el 31 de gener acaba el període vigent i la finestra no es tornarà a obrir fins al novembre.

Per Daniel Agosto, soci també de Guiex , “l’actual escenari empeora les condicions de les pimes i millora el de les grans empreses, sense que hi hagi cap motivació razonada”. De fet, la llei evita donar explicacions. No consta que les associacions de grans importadors haurien fet pressió en aquest sentit, i segurament s’han trobat el canvi com un regal de Reis. Tampoc no ha existit un requeriment de Brussel·les al respecte.

Posats a especular, segurament l’increment d’empreses que fan servir els DDA planteja un problema de control fàcil quan a Catalunya només hi ha dos funcionaris. Però no consta que aquesta sigui la causa.

El fet cert és que el cop de gràcia del govern espanyol als DDA no serà inocu i tindrà conseqüències sobre la competitivitat de Catalunya al seu afany per convertir-se en la porta logística del sud d’Europa, segons denunciïn Anguren i Agost, que recordin que el DDA és una eina de captació d’empreses internacionals.

Rotterdam, el gran port d’Europa, té una política fiscal que afavoreix la importació, facilita que les empreses no hagin de suportar l’IVA i no estableix distinció per dimensió.

Francesc Muñoz, Barcelona