La reforma condemna els DDA, una eina que permet que els importadors no hagin de suportar l’IVA. Penalitza, sobretot, les pimes.

Una modificació recent del reglament de l’IVA, aprovada el novembre passat i que entrarà en vigor el gener del 2016, penalitza la pime importadora en relació amb la gran empresa i gairebé liquida els coneguts dipòsits diferents del duaner (DDA per als professionals), un particular instrument d’optimització fiscal que aporta avantatges competitius a les empreses respecte d’altres països.

Els experts titllen la modificació de dany autoinfligit perquè ni ho ha instat Brussel·les
El nou escenari fiscal facilita les operacions dels grans importadors

Tot i la transcendència del canvi, que ja havia estat avisat a l’esborrany que el govern estatal va fer públic el juny de 2014, la resposta del sector ha estat pràcticament nul·la, fet que experts en comerç internacional consultats atribueixen a la manca d’unió a aquest teixit econòmic ia una històrica aversió a la transparència, que dificulta el flux dinformació i la comunicació entre els diferents agents. La veritat és que setmanes després de l’aprovació de la reforma encara hi ha moltes empreses i també grans institucions afectades que estan començant a adonar-se del nou escenari. I això que són canvis que alteren substancialment les regles del joc.

Per valorar la importància de la modificació cal tenir unes nocions bàsiques de com funciona aquesta part del comerç internacional . Quan una empresa instal·lada a la Unió Europea importa productes de fora dels països que la conformen, ha d’assumir el pagament dels aranzels que Brussel·les determina per cada tipus d’articles. A més, se’ls aplica els impostos de cada país, especialment l’IVA a la importació. Cal pensar que en una operació estàndard de compra a l’exterior, una empresa que rep un contenidor per port ha de pagar el fabricant de la mercaderia, l’estibador, el propietari del magatzem, els duaners, els transportistes, etc. Per evitar que a aquests compromisos de pagament se li afegeixi l’IVA, es van crear uns espais d’emmagatzematge vinculat al servei de duanes de l’Agència Tributària de manera que es pogués diferir aquest pagament a la sortida d’aquest recinte. Inicialment aquests dipòsits estaven pensats per a empreses que havien de fer alguna manipulació abans de la venda, que feien canvis de titularitat o per anar fraccionant el pagament a mesura que sortia la mercaderia. Hi ha dipòsits duaners privats, associats a grans importadors, i de públics, declarats sobretot per a transitaris i al servei de qualsevol empresa integrada. A Catalunya hi ha més de 200 dipòsits duaners, la majoria a les províncies de Barcelona i Tarragona i propers als ports. El seu control correspon als dos únics treballadors del servei de duanes que hi ha a Catalunya per a aquesta tasca. Hi ha dipòsits duaners, lògicament, per tot Europa.

Tot i així, el 1992 es creen els coneguts com a dipòsits diferents del duaner (DDA), a partir d’una modificació d’antics dipòsits per al tabac i l’alcohol que tenen impostos especials. Els DDA tenen l?avantatge que no han de suportar l?IVA ni quan la mercaderia surt del recinte. D’aquesta manera, l’importador pot posar el producte, vendre’l i pagar l’IVA posteriorment. Segurament la intenció del legislador no era aquesta, però gairebé tothom ha fet servir els DDA com una eina fiscal per no haver de fer-se càrrec de l’IVA i evitar un pes per a les tresoreries. I si al principi només eren les grans empreses, ara són totes. “La crisi i les dificultats financeres han generalitzat l’ús, sobretot entre les pimes”, explica Manel Anguren, de Guiex , una consultora de comerç internacional.

Els canvis

Una de les modificacions introduïdes a la llei restringeix de forma radical el seu ús a un grup molt concret de productes, entre els quals hi ha el sucre o les olives. Són bàsicament productes sense elaborar i no industrials, i, malgrat que segurament no és una elecció arbitrària, ningú no sap explicar perquè aquests i no altres. “És una restricció gegant, qui tingui un dipòsit i viva d’aquesta activitat ja es pot buscar una altra feina”, comenta Anguren.

La segona modificació suposa una nova restricció que afecta el perfil de les empreses que poden suspendre el pagament de l’IVA, que a partir de l’1 de gener només seran aquelles inscrites al Redeme (Registre de Devolució Mensual de l’IVA). Cal recordar que només les empreses amb una facturació superior als sis milions d?euros estan obligades a formar part d?aquest règim. És veritat que les pimes poden sol·licitar la inscripció al Redeme, però les exigències que comporten no animen a fer aquest pas. Per si això no fos suficient, la inscripció només és possible en alguns períodes i el 31 de gener acaba el vigent i la finestra no es tornarà a obrir fins al novembre.

Per a Daniel Agosto, soci també de Guiex , “l’actual empitjora les condicions de les pimes i la millora de les grans empreses, sense que hi hagi una motivació objectiva”. De fet, la llei evita donar explicacions. No consta que les associacions de grans importadors haurien fet pressió en aquest sentit, i segurament s’han trobat el canvi com a regal de Reis. Tampoc no hi ha hagut un requeriment de Brussel·les respecte a això.

Posats a especular, segurament l’increment d’empreses que usen els DDA planteja un problema de control gens fàcil quan a Catalunya només hi ha dos funcionaris. Però no consta que aquesta sigui la causa.

La veritat és que el cop de gràcia del govern espanyol als DDA no serà innocu i tindrà conseqüències sobre el desig de ser la porta logística del sud d’Europa, segons denuncien Anguren i Agost, que recorden que el DDA és una eina de captació de empreses internacionals.

Rotterdam, el gran port d’Europa, té una política fiscal que afavoreix la importació, facilita que les empreses no s’hagin de fer càrrec de l’IVA i no estableix cap distinció per dimensió.

Francesc Muñoz, Barcelona